EL "SIFON STEREOFONIC" I "LA MAREDEDEU DEL POU"

Hola a tots:

Avui us vull parlar d’un cap de setmana de record i pel record.

Molts de vosaltres sabeu que de jove empès per la meva vocació espiritual i de servei vaig estudiar alguns anys al Seminari. En aquella època vaig fundar un grup de joves JOMISS (joves missioners) que entre altres activitats impulsava un grup d’esplai per a nens i nenes “El Sifon Stereofonic” amb seu a Terrassa, Sant Esteve de Palau Tordera, i Gualba. Era l’any 1983.

Dels molts nens i nenes que vaig tenir la sort de conèixer durant aquell temps en conservo un record profund i una estimació que supera el pas del temps.

La Natàlia Casacuberta de Palautordera, una nena que a les hores tenia 12 anys amb va venir a veure a Segura el dissabte passat junt amb el seu marit i els seus 2 fills. Ara la Natàlia te 39 anys. No ens havíem vist des de en feia 28. El Amai va cuinar una excel·lent paella amb foc de llenya i junts varem recordar moments que van marcar les nostres vides molt més profundament del que mai a les hores podíem haver imaginat.

Gracies a tot allò que la Natàlia amb va fer recordar, i a l’agraïment sincer a traves de les seves paraules, dels seus ulls, de la seva agradable família, de la seva visita en definitiva...ara estic més content que mai del meu passat. Me n’adono un cop més de la importància de posar els 5 sentits en tot allò que faig, doncs a l’esplai, a l’escola, a la discoteca, al restaurant o al teatre hi pot haver algú a qui allò que tu dius o fas el marqui per sempre.

Gracies Natàlia.

Però si no havia viscut prous emocions amb la visita de la Natàlia a Segura, per acabar-ho de adobar el dilluns passat va venir a veure’ns en Joaquim Messeguer, un antic company del Seminari.

Hem passat xerrant tot el dilluns, abans, durant i després de dinar...

Hem recordat un Setmana Santa al poble de Mosqueroles quan un petit grup de seminaristes (jo no deuria tenir gaire més de 16 anys) ajudàvem a Mn. Joan Vila (mort l’any passat) a celebrar els oficis...en acabar en Joaquim i jo ens quedàvem una estona a la vella sagristia i ens disfressàvem de capellans amb les velles casulles que trèiem del grans calaixos d’un moble amb olor a naftalina i ens amagàvem al confessionari.   Avui en Joaquim és el Mossèn Joaquim, Rector de la Parròquia de Sant Quirze del Vallès, Doctor en teologia.

Aprofitant aquesta tant esperada visita jo havia preparat una imatge de la Mare de Deu del Pilar que vaig heretar de la mare i que sempre he guardat gelosament. El Amai i jo l’hem col·locada a una mena de forat a la paret que tenim sobre el pou de la cuina convertint-la amb un improvisada capelleta.  El Amai hi ha posat un ram de roses del jardí, jo hi he encès una espelma i en Joaquim després de recitar una jaculatòria ens ha fet resar junts 3 avemaries.

Jo potser feia 30 anys que no ho feia, el Amai ni se la sabia, però junts hem beneit la que a partir d’ara serà la nostre particular MAREDEDEU DEL POU.
Gracies Joaquim.