9 de març de 2011

EVA LUNA GARI - IN MEMORIAM

Reflexions sobre el suïcidi

El Baró de Teive, l’heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L’Educació de l’estoic amb aquest paràgraf:

“Com el gladiador, condemnat pel seu destí d’esclau a posar-se damunt l’arena, saludo, sense que s’estremeixi el Cèsar que hagi en aquest circ envoltat d’estrelles. Saludo de front, sense orgull, perquè l’esclau no pot tenir-ne; sense alegria, que no pot ésser fingida per un condemnat. Així i tot, saludo, perquè no vull faltar a la llei encara que tota llei em manqui. I, tot acabant de saludar, em clavo el glavi que ja no em servirà per combatre.

Si el vençut és el que mor i el vencedor el que mata, amb això, confessant-me vençut, em declaro vencedor.


Reflexiones sobre el suicidio

El Barón de Teive, la heterónimo suicida de Pessoa, cierra su obra La Educación del estoico con este párrafo:


"Como el gladiador, condenado por su destino de esclavo a ponerse sobre la arena, saludo, sin que se estremezca el César que haya en este circo rodeado de estrellas. Saludo de frente, sin orgullo, porque el esclavo no puede tenerlo, sin alegría, que no puede ser fingida por un condenado. Aun así, saludo, porque no quiero faltar a la ley aunque toda ley me falte. Y, acabando de saludar, me clavo la espada que ya no me servirá para combatir.

Si el vencido es el que muere y el vencedor el que mata, con ello, confesándome vencido, me declaro vencedor.

L’Eva era una noia alegre i somniadora, que creia en un món millor. Patia una greu malaltia mental que no li permetia de gaudir d’aquest món que tant estimava i del que ha decidit marxar.

Eva era una chica alegre y soñadora, que creía en un mundo mejor. Padecía una grave enfermedad mental que no le permitía disfrutar de este mundo que tanto amaba y del que ha decidido marcharse.

0 comentarios: