TRUCADA A ORIOL REGÀS

Barcelona, dissabte, 19 de març de 2011. 8,30h del matí.

_Hola Oriol! Soc el Kiku Mistu

_En persona?

_Si, si, el mateix.

_No m’ho puc creure, quin honor, permeti’m que em tregui el barret

_Ja, ja, ja...

_Hola!, Soc l’Oriol Regàs

_En persona?

_El mateix.

_No m’ho puc creure, quin honor, permeti’m que m’agenolli

_Ja, ja, ja

(Acostumem a saludar-nos així)

_Per cert, Oriol: Avui el diaris parlen de tu, saps que diuen?

_Que?

_Que t’has mort

_No fotis? Ai las! , ja em va passar una altra vegada; Com varem riure...; Però quin espant que es va endur la Isabel....

Ara, ja hi estem acostumats.

No sé perquè hi ha algú que insisteix en matar-me.

_Oriol, saps el que més em molesta del que diuen els diaris?

_Que?

_Doncs que diuen....: que si el Bocaccio, que si la Impala, que si el Venetto...que si... Fent especial esment a la teva valentia i al teu esperit emprenedor, això si .

Però en canvi ningú no parla dels teus dons més únics, d’allò que et fa especialment atractiu:

la teva extraordinària sensibilitat,

la teva especial humilitat

i la teva enorme capacitat d’estimar.

Ningú diu que tot un Sr. Bocaccio, Rey de la Noche de Barcelona, que podia tenir totes les rosses del país als seus peus... la seva millor amiga era una vaca;

Ningú diu que tractes a tothom com a un igual (que és precisament el que t’ha fet més gran que a tots els altres);

Ningú diu que als teus 75 anys estàs enamorat de la Isabel com un noi de 14.

(...)

_(Ara l’Oriol no respon perquè s’ha emocionat. Finalment es recupera i em diu:)

_Kiku, t’he de deixar, que he d’anar al meu funeral i no vull arribar tard.

_Ja, ja, ja!

_Adéu estimat, saluda al Amai.

_Adéu guapo, saluda a la Isabel.

_Espero que em truquis.............

_En persona.

Gracies, Oriol, GRACIES.

Vaig tenir l'honor de poder llegir aquest text al funeral de l'Oriol a Sant Gervasi, Barcelona el 19 de març de 2011 a les 13,30h.

(llegir l'article escrit per Oriol Regas a el diari El Mundo)