EL "SIFON STEREOFONIC" I "LA MAREDEDEU DEL POU"

Hola a tots:

Avui us vull parlar d’un cap de setmana de record i pel record.

Molts de vosaltres sabeu que de jove empès per la meva vocació espiritual i de servei vaig estudiar alguns anys al Seminari. En aquella època vaig fundar un grup de joves JOMISS (joves missioners) que entre altres activitats impulsava un grup d’esplai per a nens i nenes “El Sifon Stereofonic” amb seu a Terrassa, Sant Esteve de Palau Tordera, i Gualba. Era l’any 1983.

Dels molts nens i nenes que vaig tenir la sort de conèixer durant aquell temps en conservo un record profund i una estimació que supera el pas del temps.

La Natàlia Casacuberta de Palautordera, una nena que a les hores tenia 12 anys amb va venir a veure a Segura el dissabte passat junt amb el seu marit i els seus 2 fills. Ara la Natàlia te 39 anys. No ens havíem vist des de en feia 28. El Amai va cuinar una excel·lent paella amb foc de llenya i junts varem recordar moments que van marcar les nostres vides molt més profundament del que mai a les hores podíem haver imaginat.

Gracies a tot allò que la Natàlia amb va fer recordar, i a l’agraïment sincer a traves de les seves paraules, dels seus ulls, de la seva agradable família, de la seva visita en definitiva...ara estic més content que mai del meu passat. Me n’adono un cop més de la importància de posar els 5 sentits en tot allò que faig, doncs a l’esplai, a l’escola, a la discoteca, al restaurant o al teatre hi pot haver algú a qui allò que tu dius o fas el marqui per sempre.

Gracies Natàlia.

Però si no havia viscut prous emocions amb la visita de la Natàlia a Segura, per acabar-ho de adobar el dilluns passat va venir a veure’ns en Joaquim Messeguer, un antic company del Seminari.

Hem passat xerrant tot el dilluns, abans, durant i després de dinar...

Hem recordat un Setmana Santa al poble de Mosqueroles quan un petit grup de seminaristes (jo no deuria tenir gaire més de 16 anys) ajudàvem a Mn. Joan Vila (mort l’any passat) a celebrar els oficis...en acabar en Joaquim i jo ens quedàvem una estona a la vella sagristia i ens disfressàvem de capellans amb les velles casulles que trèiem del grans calaixos d’un moble amb olor a naftalina i ens amagàvem al confessionari.   Avui en Joaquim és el Mossèn Joaquim, Rector de la Parròquia de Sant Quirze del Vallès, Doctor en teologia.

Aprofitant aquesta tant esperada visita jo havia preparat una imatge de la Mare de Deu del Pilar que vaig heretar de la mare i que sempre he guardat gelosament. El Amai i jo l’hem col·locada a una mena de forat a la paret que tenim sobre el pou de la cuina convertint-la amb un improvisada capelleta.  El Amai hi ha posat un ram de roses del jardí, jo hi he encès una espelma i en Joaquim després de recitar una jaculatòria ens ha fet resar junts 3 avemaries.

Jo potser feia 30 anys que no ho feia, el Amai ni se la sabia, però junts hem beneit la que a partir d’ara serà la nostre particular MAREDEDEU DEL POU.
Gracies Joaquim.

LA MAGIA DE MARRUECOS - LA MAGIA DEL MARROC - LA MAGIE DU MAROC

El pasado mes de mayo Amai y yo estuvimos cenando en un romántico restaurante de Essaouira, en la costa atlántica de Marruecos a unos 200Km al oeste de Marrakech.

El exquisito restaurante en cuestión se llama TAROS y está en la plaza Moulay Hassan de Essaouira, el caso es que mientras cenábamos envueltos en los aromas de los manjares que iban llegando a la mesa y distraídos por la bella decoración de aquel viejo palacio...apareció entre las absortas mesas un chico pequeñito con grandes gafas dispuesto a demostrarnos que la magia aun es posible. Youssef, pues así se llama el genial mago nos hizo soñar con su magia de cerca...hacia desaparecer vasos, volaban naipes en tus narices, y a mi incluso entre plato y plato se atrevió a robarme mi Calvin Klein. Durante unas horas Youssef nos demostró...lo que ya sabíamos.... que Marruecos tiene magia.

Gracias Youssef.......................y gracias por devolverme el reloj.

Todos conocéis mi apasionada defensa a favor de que el adulto deba volverse niño; pues bien, si hay algo que nos facilite ese proceso es la magia. Los espectáculos de magia y los magos a su frente nos brindan la mágica oportunidad de volvernos inocentes, ingenuos, candidos, niños en definitiva. Yo soy un acérrimo defensor de la magia para ejercitar nuestra fe ciega ante el poder del “nada es imposible”   para la imaginación.  Amo la magia como a la más grande de las poesías. Aprovecho para saludar a Josep Mº Martinez, de El Rey de la Magia en Barcelona, que fue mi primer profesor de magia. (Fui muy mal alumno).

www.taroscafe.com 
www.bestrestaurantsmaroc.com

.

El passat mes de maig el Amai i jo vam estar sopant en un romàntic restaurant de Essaouira, a la costa atlàntica del Marroc a uns 200km a l'oest de Marràqueix.L'exquisit restaurant en qüestió es diu TAROS i és a la plaça Moulay Hassan d'Essaouira, el cas és que mentre sopàvem embolcallats en les aromes de les menjes que anaven arribant a la taula i distrets per la bella decoració d'aquell vell palau ... va aparèixer entre les absortes taules un noi petit amb grans ulleres disposat a demostrar-nos que la màgia és possible. Youssef, perquè així es diu el genial mag ens va fer somiar amb la seva màgia d'aprop ... van desaparèixer gots, volaven cartes en els teus nassos, i a mi fins i tot entre plat i plat es va atrevir a robar-me el meu  Calvin Klein. Durant unes hores Youssef ens va demostrar .... El que ja sabíem ...que el Marroc té màgia.

Gràcies Youssef ....................... i gràcies per tornar-me el rellotge.
Tots coneixeu la meva apassionada defensa a favor de que l'adult hagi de tornar-se nen; doncs bé, si hi ha alguna cosa que ens faciliti aquest procés és la màgia. Els espectacles de màgia i els mags al seu davant ens brinden la màgica oportunitat de tornar-nos innocents, ingenus, càndids, nens en definitiva. Jo sóc un acèrrim defensor de la màgia per a exercir la nostra fe cega davant el poder del "res és impossible" per a la imaginació. Estimo la màgia com a la més gran de les poesies. Aprofito per saludar a Josep M º Martinez, de El Rey de la Magia a Barcelona, que va ser el meu primer professor de màgia. (Vaig ser molt mal alumne).
www.taroscafe.com 
www.bestrestaurantsmaroc.com
(Google Tranlator) En mai dernier, Amai et moi étions en train de dîner dans un restaurant romantique à Essaouira sur la côte Atlantique du Maroc à environ 200km à l'ouest de Marrakech.Le restaurant propose en question est appelé le Taros et est situé à la Place Moulay Hassan à Essaouira, le fait est que le dîner plus enveloppé dans les arômes des plats comme ils sont arrivés à la table et distrait par le décor magnifique de ce vieux palais ... figurait parmi les tableaux absorbé un petit garçon avec de grands verres prêts à nous montrer que la magie est toujours possible. Youssef, alors qu'ils ont appelé le grand magicien nous a fait rêver ses lunettes magiques ... à disparaître, battant les cartes dans le nez, et mon entre les cours, même osé voler mon Calvin Klein. Pendant quelques heures, Youssef nous a montré... Qu'est-ce que nous savions déjà...que le Maroc est magique.
Youssef ....................... Merci et Merci pour le retour de l'horloge.

Vous connaissez tous mon plaidoyer passionné pour l'enfant doit devenir adulte: ainsi, s'il ya quelque chose que nous pouvons faciliter ce processus, c'est la magie. Les spectacles de magie et des magiciens à son front nous donner la possibilité de devenir magique innocente, naïve, candide, les enfants final. Je suis un ardent défenseur de la magie d'exercer notre foi aveugle à la puissance du «rien n'est impossible" pour l'imagination. J'aime la magie comme le plus grand des poèmes. Profitez de cette occasion pour saluer Josep M º Martinez, du El Rey de la Magia à Barcelone, il a été mon premier professeur de magie.(J'étais étudiant très pauvre).

www.taroscafe.com 

www.bestrestaurantsmaroc.com