(FOTO a dalt: La carpa Haimaginaria instal·lada a la plaça davant la casa natal de Garcia Lorca)
(FOTO a baix. L'Albaicín vist des de l'Alhambra)
El passat mes de novembre de 2009 varem estar amb la Bibliochil* i Histories per a Homes i Dones Bons a Fuente Vaqueros, Granada (poble on va néixer el poeta Federico Garcia Lorca).
*(Veure el vídeo de la Bibliochil a Fuente Vaqueros)
Va estar una experiència de 10 dies inoblidables tan pel que fa a la seva encantadora gent, al contrast del paisatge, a tot el recorregut que varem poder fer pels llocs on ho havia fet en Federico de petit i després de jove, pel resultat obtingut amb les dues nostres intervencions artístiques....i també per que això ens va dur a visitar la ciutat de Granada i els seus barris “el Albaicín” i “el Sacromonte” famosos per la seva original bellesa, on varem compartir unes tapes amb alguns amics que ara viuen allà i que la distancia havia provocat que ens veiéssim poc. Parlo de la Elenita i el seu company Borja, i d’en Mario (tots ells col·laboradors en un moment ho altre de la cia. Especialment en Mario que era el perruquer del Lefou, o qui duia el Ying Yang a Spiritual Café, o la barra de les olors a MIM restaurant) .
Aprofito per destacar que va ser la Elenita qui una tarda d’estiu de l’any 2000 en una visita que ens va fer quan vivíem a la masia de Can Morral (Abrera) va tenir la santa paciència de ensenyar-me a utilitzar el famós Photoshop, el Dreamweaver, el FreeHand.....(la Elenita a part de ser granaina és dissenyadora de llocs web) Avui per la seva culpa em passo mes estona davant l’ordinador que no pas passejant amb el meu estimat Platero pels camins de Segura.
El cas és que érem tots plegats (la companyia: Roberto Kuczer, Rufux, Amai i jo, i els nostres amics i amfitrions: Elenita, Borja i Mario) quan de sobte varem iniciar una interessant conversa, (he de dir que en Borja, un noi pèl-roig, castellà de soca-rel natural de Burgos, te una conversa especialment intel·ligent i agradabilíssima, que en els tems que corren s’agraeix)
No sé com va anar la cosa però varem començar parlant de Garcia Lorca i varem acabar parlant de José María Gabriel y Galán (Salamanca 1870- Cáceres 1905) i jo vaig treure a conversa el famós poema del poeta “El Embargo”.
Aquí va ser quan la Elenita va fer un crit d’esglai emocionada en veure que compartíem un cop més els mateixos gustos. Els dos sense saber-ho havíem conviscut des de l’adolescència amb el mateix poema, a ella li va ensenyar el seu pare i a mi ho va fer el meu germà Sebastià.
Aquí us deixo aquesta meravellosa poesia escrita en “castúo” (una modalitat de parla extremenya).
Va por ti Elenita!
(FOTO: José María Gabriel y Galán)
El embargo
Señol jues, pasi usté más alanti
y que entrin tos esos.
No le dé a usté ansia
no le dé a usté mieo...
Si venís antiayel a afligila
sos tumbo a la puerta. ¡Pero ya s'ha muerto!
Embargal, embargal los avíos,
que aquí no hay dinero:
lo he gastao en comías pa ella
y en boticas que no le sirvieron;
y eso que me quea,
porque no me dio tiempo a vendello,
ya me está sobrando,
ya me está jediendo.
Embargal esi sacho de pico,
y esas jocis clavás en el techo,
y esa segureja
y ese cacho e liendro...
¡Jerramientas, que no quedi una!
¿Ya pa qué las quiero?
Si tuviá que ganalo pa ella,
¡cualisquiá me quitaba a mí eso!
Pero ya no quio vel esi sacho,
ni esas jocis clavás en el techo,
ni esa segureja
ni ese cacho e liendro...
¡Pero a vel, señol jues: cuidaíto
si alguno de esos
es osao de tocali a esa cama
ondi ella s'ha muerto:
la camita ondi yo la he querío
cuando dambos estábamos güenos;
la camita ondi yo la he cuidiau,
la camita ondi estuvo su cuerpo
cuatro mesis vivo
y una noche muerto!...
Señol jues: que nenguno sea osao
de tocali a esa cama ni un pelo,
porque aquí lo jinco
delanti usté mesmo.
Lleváisoslo todu,
todu, menus eso,
que esas mantas tienin
suol de su cuerpo...
¡y me güelin, me güelin a ella
ca ves que las güelo!...
